dimarts, 6 de juliol del 2010

Call me L5-S1



Gràcies a la meva recent descoberta hernia discal posterolateral esquerra L5-S1 amb compressió sobre l'arrel S1 he tingut l'oportunitat de passar uns dies a casa els meus pares. Allà he recuperat uns magnífics llençols de cotó amb el meu nom curosament brodat.

Bé, no exactament el meu nom, una de les seves versions. També podria haver posat Serriol, Andrés o Joan. Però tan és, amb tot l'amor i temps que hi ha darrere d'una obra d'artesania com aquesta, qui soc jo per recriminar una minúcia? És tant important la ortografía quan el que volem es transmetre sentiments? No se, a mi segueix sense treure'm la son el tema.

(Integristes ortogràfics, us animo a castigar-me amb la vostra paraula incorruptible. No em feu por, tinc analgèsics per aguantar qualsevol cosa).

1 comentari:

Ferriol ha dit...

Tot i així m'ha fet una punxadeta veure que he escrit "la ortografia" en comptes de "l'ortografia". Tots tenim dret a la nostra dosi de contradicció.

Publica un comentari a l'entrada