Aquest matí quan anàvem cap al Masnou per la Ronda de Dalt hi havia una retenció d'aquelles dels dies macos. Des d'Horta fins a Badalona tot col·lapsat. El motiu eren les protestes en contra de les retallades en la sanitat. I ha sorgit la pregunta, és una bona estratègia
tallar els accessos a Barcelona?
No és aquest el lloc de comentar si les retallades son o no necessàries. Ni tan sols és el lloc per preguntar-se on acaba el dret a protestar i comença el dret dels que no protesten. És el lloc per preguntar-nos què aconseguim comunicativament al tallar una via de circulació. Intentem analitzar-ho a partir dels punts a favor i els punts en contra.
A favor:
- Atenció dels mitjans, col·lapsar Barcelona és un fet prou important per ser notícia.
- Participació del col·lectiu, fer que totes les persones implicades se sentin involucrades amb la causa, que no pensin que s'estan de braços creuats.
En contra:
- Perjudiques a moltes persones, que tot i que segurament donguin suport a la causa els predisposes malament, a agafar-s'ho amb un cert recel.
- La notícia dels mitjans parla de les retencions, no entra en profunditat amb la causa de la protesta. L'acció i el missatge que es vol transmetre no estan relacionats.
D'acord, el tema no és fàcil. Moltes vegades les protestes s'organitzen amb presses. Segurament ni tans sols deuen estar gaire organitzades. No es pensa gaire, s'ha de fer alguna cosa i es tira del recurs fàcil. I les alternatives menys agressives que hem vist com la teatralització del problema davant d'una delegació del govern tampoc sembla ser la manera.
El problema em sembla que ve de base. I la base és tenir un missatge clar i fer-lo arribar a qui té alguna cosa a dir. I qui té alguna cosa a dir son els líders d'opinió. I son els que parlen al mitjans, no els mitjans en si. Els que estan tot el dia a facebook i twitter, els articulistes dels diaris, els de les televisions i fins i tot els tertulians que parlen a les ràdios que escolten els que avui estàven parats a la Ronda.
