Sense treure-li mèrits al Lito per estar darrere el micro i cada lletra de les cançons, ni treure-li a Sant Gaudenci i l'incombustible Adrià Garriga per haver-les posat en un disc, ni oblidar-nos del Pep Lladó per la seva producció, ni del Rafalitu Salazar per el seu diable als dits, tenint molt present al Xavi Ciurans pel seu estil de cantar i al Dani Alarcón per la increïble veu que li surt per sota el mustatxo, donant gràcies al Nico Ramírez per la seva trompeta i fent una menció especial a Carla Gordo per la forma com diu "yo te digo papá", al programa Músiques Urbanes d'iCat FM del diassabte 5 de novembre també han parlat del Joan Ferrer, sense parlar del Joan Ferrer.
Ho podeu escoltar aquí. The Lito el trobareu als 29'30"
Joan, felicitats pel disseny del disc!
Actualització 24/01/2012
El disc de The Lito ha recollit diversos guardons en els premis Yochano on es premia el millor de la rumba del passat 2011: tercer millor disc de rumba clássica, segona millor cançó de rumba clássica per "Deja de pensar", tercer millor grup revelació, els quart i cinquè millors remixes "ParCe2" (Txarly Brown mix) o "Mini Rumba" (Pol Gaudenci mix), a més de la millor portada.
Entre d'altres coses, aquest estiu estarem liant-la parda a cavall entre la West Coast i el nord de Mèxic. Viatjarem armats amb els nostres brand new moustaches disposats a recollir qualsevol repte que ens vulguis llençar. Recollirem el guant i te'l tirarem a la cara, així veuràs que nosaltres el tenim com s'han de tindre. Perquè això és Taco Las Vegas, el viatge que podràs controlar via facebook i twitter.
Com Billy Elliot, quiero bailarjoaniferriol ara vol dibuixar. Diu el Joan que pot fer dibuixos d'algunes coses i que segurament també en podria dibuixar algunes altres. Que mira, que l'Illustrator no està nada mal i que igual es compra una wacom i tot.
Clar que així, de cop i volta, sense un projecte tancat i un timing dels guapos, dels d'agència, pues li dona més per ronejar-se que per il·lustrar. No sé si saps lo que et vull dir...
Si et fa risa pots pipejar el seu bookaquí. Ja direu el què.
Aquest vídeo planteja una pregunta: Art Director/Copywriter teams are dead? La nostra resposta és strongly disagree.
Ara hi han molts altres perfils a les agències, però l'equip de director d'art i redactor té tan sentit com sempre. Perquè al què es dedica aquest equip és a crear idees que transmetin missatges. És igual que sigui una pàgina de revista o una experiència on-line. El més important és transmetre el missatge.
La part tècnica sempre pot aportar moltes coses que poden ajudar a fer més gran una idea. Però és que la part tècnica sempre ha estat allà. Un spot no se'l feien el copy i l'art mano a mano, ni canviàven la bobina de paper a la impremta. El què si que feien era triar el paper, el realitzador i estàven allà per veure si la idea i el missatge es transmetia correctament.
I a nivell pràctic és més fàcil prendre decisions entre dues persones que amb un equip més gran. Això sí, i sempre ho hem dit, les aportacions i punts de vista de la resta de gent que participa en els projectes sempre son benvingudes i més que respectades.
Aquest matí quan anàvem cap al Masnou per la Ronda de Dalt hi havia una retenció d'aquelles dels dies macos. Des d'Horta fins a Badalona tot col·lapsat. El motiu eren les protestes en contra de les retallades en la sanitat. I ha sorgit la pregunta, és una bona estratègia tallar els accessos a Barcelona?
No és aquest el lloc de comentar si les retallades son o no necessàries. Ni tan sols és el lloc per preguntar-se on acaba el dret a protestar i comença el dret dels que no protesten. És el lloc per preguntar-nos què aconseguim comunicativament al tallar una via de circulació. Intentem analitzar-ho a partir dels punts a favor i els punts en contra.
A favor:
- Atenció dels mitjans, col·lapsar Barcelona és un fet prou important per ser notícia.
- Participació del col·lectiu, fer que totes les persones implicades se sentin involucrades amb la causa, que no pensin que s'estan de braços creuats.
En contra:
- Perjudiques a moltes persones, que tot i que segurament donguin suport a la causa els predisposes malament, a agafar-s'ho amb un cert recel.
- La notícia dels mitjans parla de les retencions, no entra en profunditat amb la causa de la protesta. L'acció i el missatge que es vol transmetre no estan relacionats.
D'acord, el tema no és fàcil. Moltes vegades les protestes s'organitzen amb presses. Segurament ni tans sols deuen estar gaire organitzades. No es pensa gaire, s'ha de fer alguna cosa i es tira del recurs fàcil. I les alternatives menys agressives que hem vist com la teatralització del problema davant d'una delegació del govern tampoc sembla ser la manera.
El problema em sembla que ve de base. I la base és tenir un missatge clar i fer-lo arribar a qui té alguna cosa a dir. I qui té alguna cosa a dir son els líders d'opinió. I son els que parlen al mitjans, no els mitjans en si. Els que estan tot el dia a facebook i twitter, els articulistes dels diaris, els de les televisions i fins i tot els tertulians que parlen a les ràdios que escolten els que avui estàven parats a la Ronda.
I és que com ja sabeu aquest cap de setmana es van donar els premis del cdec. I un projecte per happy pills en el que vem poder participar ha guanyat una plata. Toma ya! Des del Drac Novell del 2005 que no podeim conjugar el verb guanyar en una frase on apareixés la paraula plata. Tres mesos d'intensa col·laboració amb la Mire i l'Eva han donat molt de si.
Us ensenyarem les peces guanyadores un cop tinguin acabada la seva nova web. Fins llavors les podeu veure, llegir i, fins i tot, tastar a les botigues de happy pills. Només heu de demanar algun d'aquests remeis: "Antinflamatorio de pelotas", "LovePainKiller mujer", "LovePainKiller hombre", "Revitalizante de amor de madre", "Vigorizante de amor de padre", "Embarazo Desatado" i "Mujer Power".
Actualització! Podeu veure les peces aquí, a la web de twoelf.
Ben sabuda és la relació de joaniferriol amb la rumba catalana. Fruit d'aquest experiment neix The Lito, el nou abanderat del món del ventilador a Horta Town. Un projecte creat sota el lideratge de Sant Gaudenci, la factoria rumbera que reventa tot el que toca.
Aviat farà un any que es va començar a gestar la història, entre patxarans, pan chino i Familia Feliz. D'aquell sopar al Chino d'Horta en van sortir grans promeses que avui veuen la llum. Tot plegat gràcies a les fotos de Roc Herms, l'artwork de joaniferriol, el rumbastylin' del Sant i la matèria primera del Lito.
Ben aviat el podreu escoltar al seu site, de moment us deixem amb el trailer de la serie que acompanyarà el llançament del disc.
Menteixo, això no és Àfrica perquè ha estat plovent tot el dia, cosa que allà ho hagués fet miraculós i aquí ho ha fet molt més dramàtic. No ho és, però casi.
Estem parlant de fer tràmits amb l'estat, burocràcia bananera, en concret formar una societat civil. I és que a partir d'avui 17/02/2011 joaniferriol, scp ja és una realitat. Fins aquí tot el què ha estat positiu del dia d'avui. La resta, us l'explico ara.
La idea d'avui era anar a la delegació d'Hisenda de Gràcia a fer tres gestions: demanar un certificat de contractistes per poder cobrar una factura, fer un canvi de domicili fiscal d'autònoms i formalitzar una societat civil. Fàcil, no?
El primer pas ha estat un èxit. Ens han donat el certificat de contractistes al moment. Tot i que hem d'apuntar que fa una setmana que ho haviem demanat on-line i encara no ens havia arribat la carta per correu ordinari.
Els altres passos ja no els hem pogut fer. Si volia canviar el domicili fiscal a un districte que no era de la jurisdicció de Gràcia, havia d'anar al que em pertoqués, en aquest cas Sants. Aquí ve quan et preguntes, hisenda no és una a tot arreu?
Es veu que no. Perquè si voliem formalitzar la societat, ho haviem de fer també els de la jurisdicció del lloc on tinguessim el local. I com que la idea es que acabi estant a Horta, doncs ho haviem de fer a la d'Horta. Seguim preguntant, hisenda no és una?
Molt bé. Amb el certificat hem anat a cobrar la factura. I ha començat a ploure, un gran presagi.
A part de que la moto ha demanat desesperadament benzina, hem hagut de fer fotocopies. Sí, fotocopies del DNI del Joan, del Ferriol i fotocòpia del contracte privat entre les parts. És a dir, el contracte de Joan i Ferriol per formar joaniferriol. Un casament en tota regla, vaja.
A la delegació d'Hisenda d'Horta hem hagut de comprar 3 impresos (5 €) i omplir-los posteriorment. Dos models 037 i un model 036. Amb aquests noms ja t'olores que fàcils de desxifrar no seran. El model 037 del Ferriol per canviar el domicili fiscal, el 037 del Joan, una mica perquè si. Perquè es veu que per entregar el 036 has d'entregar també el 037. No podrien fer un 036,5? Està clar que necessiten creatius a Hisenda.
Però a part de que a cada imprès has de posar una vegada i una altra dades que ja tenen (com el teu nom i el teu DNI) ha vingut un conflicte de competències. Recordeu que us deia que potser havia d'anar a la delegació de Sants?
Us poso en context, el model 037 serveix per donar-te d'alta, fer canvis o donar-te de baixa d'autònoms. El què em demanava la paia d'Horta és que entregués el model 037 allà (a Horta, per formalitzar la societat), i que a Sants entregués un altre model 037 per fer el canvi de domicili fiscal. EING? I no us penseu que m'ho deia perquè l'ordinador no li permetia fer-ho, no. Ho deia perquè es pensava que no li pertocava a ella fer-ho! Ho ha hagut de preguntar a una companya, que li ha dit que si que ho havia de fer i, com que no se l'ha cregut, ho ha anat a preguntar a la jefa. Total, si que ho havia de fer.
Seguim, s'acabarà mai això?
Ah, me n'oblidava, hi havien fulls dels impresos que hem comprat que han anat directament a la paperera perquè no haviem de posar cap dada. I la societat, què, ja està formada? Nooooooooo! Tenim del CIF provisional, per tenir el definitiu abans hem d'anar a l'oficina de l'Agència Tributaria de Catalunya. Plovent, per cert.
Allà hem hagut de comprar l'imprès 600 (0,30€), omplir-lo en una finestreta, anar a una altra finestreta perquè ens validéssin el contracte privat entre les parts. Validar és igual a posar un codi de barres i unes enganxines. I amb el contracte tunning, torna cap a Horta.
Ei! Que ja tenim el contracte validat, ja som una societat? Nooops! Per què no ompliu un altre cop el model 036? Really? Bueno, ja vaig a comprar l'imprès. Ei, no! Espera, que no els en queden, ja te l'imprimeixo jo. Com? Abans l'he hagut de comprar i ara me'l regales? Sí, té firma aquí i ja sou societat amb CIF definitiu. Abraçada, petita celebració a Hisenda i vinga. Demà a la Seguretat Social. Waka, waka!
Després de tot això només hi ha una cosa que ens pot consolar:
La secció docent de joaniferriol es torna a posar en marxa. Avui la meitat de l'empresa tindrà el primer cara a cara els alumnes de Publicitat i Relacions Públiques de la UAB. I em pregunto, de quina mena seran aquest any? Quin nivell tindran? I la GRAN pregunta, algú els haurà parlat d'Internet? Dit amb aquesta lleugeresa sembla que vagi en broma. Però de veritat em preocupa.
Els últims anys m'he trobat amb alumnes que els havien parlat de gràfiques, falques, spots de televisió i una d'aquelles coses que son un gif animat. Com es diu? Ah sí, banner. Clar que saben què és internet, clar que saben què son les xarxes socials però a tercer de carrera ningú els ha explicat com ha de ser la comunicació per aquests canals. Tela.
La carrera de Publicitat i Relacions Públiques a la UAB està a anys llum del què hauria de ser. I em sap molt de greu. Aquests alumnes, que van haver de treure una nota de tall del 7,45 per entrar, quan acabin seran llicenciats (bé, ara amb el pla Bolonya va diferent), però no tindran ni idea de què va tot plegat.
Així que ahir vaig decidir que començaria la primera classe amb aquest vídeo que ja coneixeu:
No parla de publicitat, però parla de dues realitat d'internet. La primera és que internet és el present, no el futur. L'alta és que internet és de la gent, i si vols fer alguna cosa que trionfi, has de tenir en compte a les persones. I aquestes realitats, també s'apliquen a la publicitat.
Tan de bo aquest any em trobi amb la sorpresa de que els alumnes saben un munt de la nova publicitat (o postpublicitat que diuen alguns). Però si no en saben, durant la hora i mitja que els tindré cada semana intentaré motivar-los perquè es busquin la vida ells. I és que el coneixement, almenys en aquest camp, ja fa temps que no està només a les universitats.
Com alguns ja sabreu, a joaniferriol estem a muerte amb la Rumba Catalana. Ja fa un temps que anem mano a mano amb Sant Gaudenci, la cooperativa rumbera per excel·lència (com a mínim al nostre neighbourhood), i la cosa cada vegada va a més. Acabem de produïr un disc, tenim una revista amb tres números en circulació (La Santa Rumba) i, entre d'altres coses, avui publiquem el nou blog.
