joaniferriol es dissol per uns dies

I no vull dir que les molècules d'un i altre es barregin. Una fusió com el Son Goten i el Trancs seria perjudicial per la salut mental dels dos. El que dic es que, per uns dies, joaniferriol se separa.Tornarem a ser Joan i Ferriol. Deixarem una mica més d'espai entre nosaltres. 10.424 km pam més, pam menys (una distància que ni Google no pot calcular).

A partir de divendres 23 el Joan estarà al Japó seguint l'exemple de Chimo Bayo. Com ell intentarà assolir l'èxit comercial al mercat nipo, però aquest cas promocionant la rumba catalana.

La meva hernia discal i jo hem decidit quedar-nos per aquí. Farem una mica de vacances i una mica de feina mentres esperem que el Joan ens porti una Càpsula Hoi-Poi. Encara que prefeririem que segrestés el Dorameon, els seus invents del futur molen molt més.

Cremant cançons ISSUE#1

Ressaca post Mundial

A mi el Mundial de Futbol em xifla. En serio, em torna crazy. No sé, coincideix amb el meu cumple, fa de veranito i, a més, pots veure un Japó-Camerún, que no és una cosa que passi cada dia (té un rollo batalla de les cultures que mola molt). El que passa és que en obert només feien la roja i algún altre partit al despiste, i si el que vols és disfrutar a tutti de l'experiència mundialista has de tirar de canals alternatius.

I això m'ha portat al veetle i derivats: l'experiència mundialista GRATIS. Cosa que comporta clars incovenients, el principal: que se nota el pixel. Bueno, de fet el pixel és omnipresent, si pillava el partit a mitges costava mogollón desxifrar el marcador: 0-0? 8-0? 8-8? 0-8? 6-8?... A més el buffering me vuelve loco, xuta Messi i la imatge es congela amb el porter de Nigeria volant mentre s'acosta la jabulani: incertesa.

Però té algunes coses bones (a part de ser per la patilla), com sentir els comentaristes all over the world: àrab (sembla que estiguin veient un altre partit), anglès, francès, portuguès, canal latino... Telita. I una altra cosa que m'ha molat molt són les birufilles que fa quan la connexió fa figa i para muestra, un botón:

Call me L5-S1

Gràcies a la meva recent descoberta hernia discal posterolateral esquerra L5-S1 amb compressió sobre l'arrel S1 he tingut l'oportunitat de passar uns dies a casa els meus pares. Allà he recuperat uns magnífics llençols de cotó amb el meu nom curosament brodat.

Bé, no exactament el meu nom, una de les seves versions. També podria haver posat Serriol, Andrés o Joan. Però tan és, amb tot l'amor i temps que hi ha darrere d'una obra d'artesania com aquesta, qui soc jo per recriminar una minúcia? És tant important la ortografía quan el que volem es transmetre sentiments? No se, a mi segueix sense treure'm la son el tema.

(Integristes ortogràfics, us animo a castigar-me amb la vostra paraula incorruptible. No em feu por, tinc analgèsics per aguantar qualsevol cosa).

Patapam!

Avui és dia de celebració. De celebrar que només queden 80 dies pel 10è aniversari de Joan i Ferriol. 80 dies per celebrar la primera dècada prodigiosa del duet fantàstic, 10 anys de carrera meteòrica i estrepitosa a la vegada: El Deseni de joaniferriol.

Pam! 
Que sonin les vuvuzeles i violins! Que del cel en caigui confetti i serpentines!  Que volin els taps de suro i corri el xampany cava! Que s'obrin facebooks i twitters, blogs i mandangues! Que es facin FlashMobs i LipDubs! Que comencin els actes del Deseni sensacional!

Patam! 
O sigui que si tens ganes de seguir celebrant, si en vols ser partícep, ves passant per aquí, algo hi haurà. Ah, i reserva't el proper 18 de setembre, que segur que passaran coses.

Patapam!