Sense treure-li mèrits a l'artista

Sense treure-li mèrits al Lito per estar darrere el micro i cada lletra de les cançons, ni treure-li a Sant Gaudenci i l'incombustible Adrià Garriga per haver-les posat en un disc, ni oblidar-nos del Pep Lladó per la seva producció, ni del Rafalitu Salazar per el seu diable als dits, tenint molt present al Xavi Ciurans pel seu estil de cantar i al Dani Alarcón per la increïble veu que li surt per sota el mustatxo, donant gràcies al Nico Ramírez per la seva trompeta i fent una menció especial a Carla Gordo per la forma com diu "yo te digo papá", al programa Músiques Urbanes d'iCat FM del diassabte 5 de novembre també han parlat del Joan Ferrer, sense parlar del Joan Ferrer.

Ho podeu escoltar aquí. The Lito el trobareu als 29'30"

Joan, felicitats pel disseny del disc!

Actualització 24/01/2012

El disc de The Lito ha recollit diversos guardons en els premis Yochano on es premia el millor de la rumba del passat 2011: tercer millor disc de rumba clássica, segona millor cançó de rumba clássica per "Deja de pensar", tercer millor grup revelació, els quart i cinquè millors remixes "ParCe2" (Txarly Brown mix) o "Mini Rumba" (Pol Gaudenci mix), a més de la millor portada.

Taco Las Vegas

Entre d'altres coses, aquest estiu estarem liant-la parda a cavall entre la West Coast i el nord de Mèxic. Viatjarem armats amb els nostres brand new moustaches disposats a recollir qualsevol repte que ens vulguis llençar. Recollirem el guant i te'l tirarem a la cara, així veuràs que nosaltres el tenim com s'han de tindre. Perquè això és Taco Las Vegas, el viatge que podràs controlar via facebook i twitter.

Volem dibuixar

Com Billy Elliot, quiero bailar joaniferriol ara vol dibuixar. Diu el Joan que pot fer dibuixos d'algunes coses i que segurament també en podria dibuixar algunes altres. Que mira, que l'Illustrator no està nada mal i que igual es compra una wacom i tot.

Clar que així, de cop i volta, sense un projecte tancat i un timing dels guapos, dels d'agència, pues li dona més per ronejar-se que per il·lustrar. No sé si saps lo que et vull dir...

Si et fa risa pots pipejar el seu book aquí. Ja direu el què.

Strongly disagree

Aquest vídeo planteja una pregunta: Art Director/Copywriter teams are dead? La nostra resposta és strongly disagree.

Ara hi han molts altres perfils a les agències, però l'equip de director d'art i redactor té tan sentit com sempre. Perquè al què es dedica aquest equip és a crear idees que transmetin missatges. És igual que sigui una pàgina de revista o una experiència on-line. El més important és transmetre el missatge.

La part tècnica sempre pot aportar moltes coses que poden ajudar a fer més gran una idea. Però és que la part tècnica sempre ha estat allà. Un spot no se'l feien el copy i l'art mano a mano, ni canviàven la bobina de paper a la impremta. El què si que feien era triar el paper, el realitzador i estàven allà per veure si la idea i el missatge es transmetia correctament.

I a nivell pràctic és més fàcil prendre decisions entre dues persones que amb un equip més gran. Això sí, i sempre ho hem dit, les aportacions i punts de vista de la resta de gent que participa en els projectes sempre son benvingudes i més que respectades.

I vosaltres què penseu?

de Edward Bishop a Vimeo.

Tallar carreteres, una bona estratègia de comunicació?

Aquest matí quan anàvem cap al Masnou per la Ronda de Dalt hi havia una retenció d'aquelles dels dies macos. Des d'Horta fins a Badalona tot col·lapsat. El motiu eren les protestes en contra de les retallades en la sanitat. I ha sorgit la pregunta, és una bona estratègia tallar els accessos a Barcelona?

No és aquest el lloc de comentar si les retallades son o no necessàries. Ni tan sols és el lloc per preguntar-se on acaba el dret a protestar i comença el dret dels que no protesten. És el lloc per preguntar-nos què aconseguim comunicativament al tallar una via de circulació. Intentem analitzar-ho a partir dels punts a favor i els punts en contra.

A favor:

- Atenció dels mitjans, col·lapsar Barcelona és un fet prou important per ser notícia.

- Participació del col·lectiu, fer que totes les persones implicades se sentin involucrades amb la causa, que no pensin que s'estan de braços creuats.

En contra:

- Perjudiques a moltes persones, que tot i que segurament donguin suport a la causa els predisposes malament, a agafar-s'ho amb un cert recel.

- La notícia dels mitjans parla de les retencions, no entra en profunditat amb la causa de la protesta. L'acció i el missatge que es vol transmetre no estan relacionats.

D'acord, el tema no és fàcil. Moltes vegades les protestes s'organitzen amb presses. Segurament ni tans sols deuen estar gaire organitzades. No es pensa gaire, s'ha de fer alguna cosa i es tira del recurs fàcil. I les alternatives menys agressives que hem vist com la teatralització del problema davant d'una delegació del govern tampoc sembla ser la manera.

El problema em sembla que ve de base. I la base és tenir un missatge clar i fer-lo arribar a qui té alguna cosa a dir. I qui té alguna cosa a dir son els líders d'opinió. I son els que parlen al mitjans, no els mitjans en si. Els que estan tot el dia a facebook i twitter, els articulistes dels diaris, els de les televisions i fins i tot els tertulians que parlen a les ràdios que escolten els que avui estàven parats a la Ronda.

And the silver goes to...

twoelf!!!

És a dir, la Mireia Roda i l'Eva Conesa.

I és que com ja sabeu aquest cap de setmana es van donar els premis del cdec. I un projecte per happy pills en el que vem poder participar ha guanyat una plata. Toma ya! Des del Drac Novell del 2005 que no podeim conjugar el verb guanyar en una frase on apareixés la paraula plata. Tres mesos d'intensa col·laboració amb la Mire i l'Eva han donat molt de si.

Us ensenyarem les peces guanyadores un cop tinguin acabada la seva nova web. Fins llavors les podeu veure, llegir i, fins i tot, tastar a les botigues de happy pills. Només heu de demanar algun d'aquests remeis: "Antinflamatorio de pelotas", "LovePainKiller mujer", "LovePainKiller hombre", "Revitalizante de amor de madre", "Vigorizante de amor de padre", "Embarazo Desatado" i "Mujer Power".

Actualització! Podeu veure les peces aquí, a la web de twoelf.

The Lito, a Star is born.

Ben sabuda és la relació de joaniferriol amb la rumba catalana. Fruit d'aquest experiment neix The Lito, el nou abanderat del món del ventilador a Horta Town. Un projecte creat sota el lideratge de Sant Gaudenci, la factoria rumbera que reventa tot el que toca.

Aviat farà un any que es va començar a gestar la història, entre patxarans, pan chino i Familia Feliz. D'aquell sopar al Chino d'Horta en van sortir grans promeses que avui veuen la llum. Tot plegat gràcies a les fotos de Roc Herms, l'artwork de joaniferriol, el rumbastylin' del Sant i la matèria primera del Lito.

Ben aviat el podreu escoltar al seu site, de moment us deixem amb el trailer de la serie que acompanyarà el llançament del disc.